Qui tingui ulls per veure-hi ...

Escriba cien veces

En parlar dels pobres resultats educatius al nostre país, qui torni a treure la brillant idea de que són deguts a què aquí no repeteix ningú perquè es promociona de curs amb 2,3,4 o les que siguin assignatures suspeses haurà d'escriure cent vegades:

Segons l'informe PISA 2006, la mitjana de repetició a
Espanya és del 32%, mentre que a la OCDE és del 6%

Senyor Rajoy,agafi el bic ...

Ja són aqui!

Un nou esborrany dels nous programes ha aparegut en (inter) net . És el moment de rescatar les categories exposades en un post anterior. S'ha repartit bé l'escàs pastís de primer? Qui ha tallat el bacallà? Qui serà el primer que ficarà cullerada en la llista d'autors de segon? De moment, i pel que fa a les assignatures de filosofia cap novetat sobre el que ja se savia; és a dir els cigrons mal acompanyats semblen assegurats. Una millora a Història de la Filosofia: la divisió en tres èpoques, encara que potser no prou efectiva perquè ¿qui està més enllà de Hume? A primer han optat per la discreció, no fos cas que donessin arguments per recuperar l'hora. Aviat dedicarem un post a parlar sobre el tema d'introducció a la filosofia de primer, que em sembla que pot oferir derives perilloses (per exemple: afirmar que existeix un "saber filosòfic").

Encara és un esborrany. Seguim apretant ... φ!!

Condició necessària o suficient?

L'únic que necessites és amor ...

Moments escollits

A la Vida del Espíritu, Hannah Arendt situa la facultat del pensament en el present. La voluntat s'orientaria cap el futur i el judici cap el passat. El pensament és una interrupció de l'activitat: atura't i pensa. El jo que pensa, que tampoc no es troba en cap lloc, s'inserta en la bretxa entre el passat i el futur, en l'instant. Mostra els exemples d'experiències com la nàusea sartreana, l'etern retorn de Nietzsche o les ocasions en què Sòcrates es quedava immòbil, capficat. Avui ho hem experimentat a classe -modestament, com és habitual.

C. fa la seva exposició sobre el fragment que li correspon de l'Abstract de Hume. Com els companys anteriors, s'ho ha preparat. Explica sense entendre-ho del tot, però sense trair el text, que la certesa d'un efecte futur és una creença que s'afegeix a la concepció d'aquest efecte, i que això explica la seguretat que tenim sobre el futur i no la relació de connexió necessària, que no està justificada per l'experiència. Assenyala encertadamet el nucli del fragment gràcies a la marca textual "les resumiré breument". I el llegeix: "No podem provar cap qüestió de fet si no és a partir de la seva causa o del seu efecte; no podem dir que una cosa és causa d'una altra si no és per l'experiència; no podem adduir cap raó per estendre al futur la nostra experiència del passat" ... En aquest moment li pregunto què vol dir aquesta darrera frase. Se la mira. Passa el temps. Ningú no diu res. Un minut. Finalment respon: "no ho sé". No ho pronuncia com un abandonament, un llençar la tovallola en la lluita contra el text i contra els companys espectants i contra el professor que jutja, sinó com la constatació sincera d'una perplexitat. El més curiós ha estat aquest respecte dels companys, no fer cap comentari, cap broma ... un minut de silenci per pensar, per deixar-la gronxar-se en l'instant.

Després hem parlat del pollastre inductivista i dels suïssos de la granja Viader.

Giordano Bruno, 408 anys

"Tremoleu més vosaltres al dictar la sentència contra mi que jo en escoltar-la",

es diu que va exclamar Giordano Bruno en ser condemnat a la foguera, convicte d'heretgia inpenitent, pertinaç i obstinada. Així culminava el seu procés conduït per Roberto Belarmino, també acusador de Galileu. Vuit anys a la presó de la Inquisició romana puntuats per interrogatoris sota tortura, vuit anys on, com els relats "equànims" es complauen en subratllar, va oscil·lar entre la retractació parcial i l'afirmació de les pròpies teories, obra i teories, com la de la infinitud del món, que la història del pensament han reconegut d'un valor extraordinari.

Va ser executat al Campo dei Fiori, Roma, un 17 de febrer com avui de l'any 1600. La imatge d'ell cremant viu, nu amb la llengua aferrada en una premsa de fusta perquè no pogués parlar, seguirà existint fins que no tingui reparació.

De manera impenitent, pertinaç i obstinada, el seu acusador, Roberto Belarmino, segueix avui sent considerat sant. Extranya l'èxit del manifest de 67 físics italians contra la pretensió que el Papa inaugurés el curs a la Sapienza?

Promesa de futur

Pensaven que anaven a cobrir l'expedient. Joves sobretitulades, enfeinats, embarassades. Sorpresa. S'han passat quatre mesos fent i desfent cites amb companys i tutors. Descobrint que "això de ser profe no és tenir el llibre de text i anar llegint, improvisant, estar a l'aula i fotre quatre crits". Absorbits cada cop més per les classes als IES. Passant de la perspectiva de l'alumnat a la del professorat. Avaluació final: què afegiries a la teva formació inicial? Malgrat tot, malgrat tot -i no és un acte de masoquisme, sinó una sincera constatació que cap autoritat educativa no ha estat capaç d'assumir seriament fins ara- responen: "Més durada".

Dimarts a la tarda, les notes.

Percepció

La percepció és un procés complex mitjançant el qual la realitat és captada, ordenada i interpretada a partir dels estímuls presents, la memòria, l'aprenentatge i la motivació.

Per començar:
http://www.uam.es/personal_pdi/psicologia/travieso/web_percepcion/principal.html
http://www.psychologie.tu-dresden.de/i1/kaw/diverses%20Material/www.illusionworks.com/index.html

Moviment
http://www.ritsumei.ac.jp/~akitaoka/index-e.html

Curiositats
http://www.epsilones.com/paginas/i-figurasimp.html

Setial, tabú, protist

L'únic lloc on el professorat ens emmirallem de veritat és en els alumnes. Poques vegades has tingut a la classe un company o companya observant-te. I poques o cap has realitzat una avaluació conjunta del que fas a les classes. Tanmateix, un dels instruments de millora és l'avaluació dels col·legues, que per descomptat cal aprendre a fer perquè no es transformi en una burocràcia buida o, pitjor encara, en una ocasió per a la manifestació de la mesquinesa i el ressentiment. Els estudiants en pràctiques supleixen una mica aquesta carència.

Trobo aquesta anotació en el diari d'un estudiant de pràctiques on relata una sessió d'exàmen a primer de batxillerat:

"A la pissarra, en Jordi ha anotat les paraules del text que els alumnes no entenien: setial, tabú, protist".

M'adono que em vaig passar amb aquell text. Però, ben mirat, sonen bé: "El protist va fer caure el tabú del setial"; "Des del seu setial, el protist anunciava: tabú!". Per què renunciar a "setial, tabú, protist"? Què hi diuen els col·legues?

Expiación: fàbula, realitat i televisió

Anar al Cine! Kb! Hi he vist dues bones adaptacions de novel·les: No es un pais para viejos i Expiación. Les dues plantegen, de maneres molt diferents, la relació entre present i passat. Expiación té un efecte narratiu que es percep més intensament en la pel.lícula que en la novela. Es tracta del pas de la ficció a la realitat. El moment en què es revela que el que es narrava era una ficció que refeia certes experiències és, ni més ni menys, un programa de televisió! Una mostra més del món virtual en què ens estem ficant. L'altre dia a classe hi havia alumnes que argumentaven sobre malalties citant House ...

Enquesta

¿Aprovaria que el govern de l'Estat signés un acord de col.laboració en matèria d'educació amb un altre estat que s'hagués negat a signar els següents acords internacionals?

• Els Pactes de drets civils i polítics i el de drets econòmics, socials i culturals (1966)
• La Convenció per a l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones (1979)
• La Convenció sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i els seus familiars (1990)

Dades de l'informe sobre l'estat de les ratificacions dels pricipals tractats sobre drets humans

Qui guanyarà?

Via Ian Vandewalker

SOS

Va aparèixer a primera fila. Enfonsant inútilment darrera la taula la seva corpulència d'enorme pelutx de cabell negre com la pegadolça. Ulls que al llarg dels dies va aprendre a fer perdre la seva lluor metàl.lica. El nou a meitat de curs. Negant amb el cap baix moltes vegades si li preguntaves si volia llegir, si podria sortir, si sabria respondre. Reviso les llibretes. Respostes a Quin animal t'agradaria ser? Entre dofins, àligues i tigres trobo la seva resposta amb cal.ligrafia impecable:

Yo quisiera ser un perro para estar con mi amo.
Seria vonito ser un perro,
caminar rápido correr
y a cada rato con mi amo.

Lapsus

A en D. se li escapa en la resposta a l'examen:

Jo, si em posés a pensar, estaria d'acord amb el monisme ...

Més carnaval

Esos son mis xicos i xicas!

Carnaval

| View | Upload your own

Per (a) què es manté aquesta innocent transgressió?

Escola d'Atenes II

Ara en serio. Aquest video senzill identifica bé els principals personatges, tot i que oblida que Plató és un retrat de Leonardo da Vinci i confon Alexandre Magne per Alcibiades. Vegeu un molt aconsellable taller basat en aquesta obra per repassar la filosofia grega a Filópolis.