dilluns, 22 de desembre del 2008

Per què no sigui dit

Més d'un any en fa
que escric en aquest blog.
Són moltes hores de feina
pispades a les de son.
Als fidels que em visiteu,
les lectores i els lectors,
unes bones vacances
us desitja

l'AUTOR

divendres, 5 de desembre del 2008

Tot recitant Cavafis

En J. em fa un regal. Em convida a recitar un poema en l'acte d'homenatge a Kavafis en el 75è aniversari de la seva mort, organitzat per l'Associació Catalana de Neohel.lenistes. Accepto encantat. Completa el regal oferint-me llegir "Esperant els bàrbars". M'hi aboco.

ESPERANT ELS BÀRBARS

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l’Emperador se’ns ha llevat tan d’hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui.
I el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l’hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s’han allargat les cares!)
¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se’n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent bé alguna cosa resolia.

(Canviem la traducció de Riba del darrer vers per una altra: "Aquests homes eren una certa solució")
Gràcies, J.

dilluns, 1 de desembre del 2008