dijous, 21 de maig del 2009

Carles Santos

Vitalitat. Tossuderia. Murrieria. Intrepidesa. Cura. Diàleg d'instruments aparentement lliures, però tan lligats que ha calgut posar un director. Santos en modalitat concert. Magnífic. La pantera domesticada, a l'espera del retorn de la imperial. Hem segut tan aprop que sentíem la respiració de la trompetista, i ens recordavem d'allò d'en Pujols que l'aire del pit del trompetista passa pel seu instrument com la llum travessa el diamant. La corporeitat de la seva música quedava subrratllada perquè podiem copsar la vibració que recorria els cossos de cada músic instants abans de la seva entrada. Piturrino fa de músic. I nosaltres levitem, com si ens haguéssim passat una hora saltant.