Micromasclismes

Com cada any, Dia contra la violència envers les dones. Recomano a tots, i també a totes si no el coneixeu, l'article de Luis Bonino publicat ja fa uns anys: "Los micromachismos". Es tracta del que alguns autors i autores han anomenat "petites tiranies", "terrorisme íntim", "violència tova" o "sexisme benévol":

"Los micromachismos son actitudes de dominación “suave” o de "bajísima intensidad", formas y modos larvados y negados de abuso e imposición en la vida cotidiana. Son, específicamente, hábiles artes de dominio, comportamientos sutiles o insidiosos, reiterativos y casi invisibles que los varones ejecutan permanentemente".

De lectura i reflexió diguem-ne obligatòria. Perquè això és violència. També.

Pissarra electrònica

En les pissarres electròniques, la pols de guix es diposita en els sensors dels llàpissos (amb perdó de les lingüistes que m'envolten) i genera un moviment aleatori del cursor o canvis en la paleta.
Ho sento molt, però algú ho havia de dir.

Sindrome preelectoral

Em posa nerviós el debat electoral que fan a TV3. Canvio de canal quan surten espais de propaganda electoral. Estic neguitós i no vull saber per què. Llegeixo un article de VicensçNavarro. Em tranquilitzo. Algú que pensa. O que sembla que diu el que pensa.

Una mica de celebració

La companya Dolors A. penja al seu blog aquest video. I nosaltres el reproduïm. Gràcies!

Manifest en favor de la Filosofia

- Cal garantir a totes les persones arreu una activitat filosòfica lliure, en totes les formes i en tots els llocs on es pugui exercir;

- L'ensenyament de la filosofia s'ha de mantenir o ampliar on ja existeix, s'ha d'implantar on no existeix, i ha d'anomenar-se explícitament "filosofia";

- L'ensenyament filosòfic ha de ser impartit per professorat qualificat, format especialment per a aquest propòsit i no es pot subordinar a cap imperatiu econòmic, tècnic, religiós, polític o ideològic;

- Tot i ser autònom, sempre que sigui possible, l'ensenyament de la filosofia ha d'associar-se, i no simplement juxtaposar-se, a la formació acadèmica o professional en tots els àmbits;

- La difusió de llibres accessibles a un ampli públic, tant pel seu llenguatge com pel seu preu, la creació d'emissions de ràdio o de televisió, de gravacions d'àudio o de vídeo, l’ús educatiu de tots els mitjans audiovisuals i informàtics; la creació de múltiples llocs de debat públic, i totes les iniciatives que puguin arribar al major nombre en una comprensió inicial de les qüestions i mètodes filosòfics han de constituir la formació filosòfica dels adults;

- Les institucions de recerca i d'ensenyament han de promoure i donar suport al coneixement de les reflexions filosòfiques de les diferents cultures, a la comparació de les seves respectives aportacions i a l'anàlisi del que els uneix i el que les separa;

- L’activitat filosòfica, com a pràctica del pensament lliure, no pot considerar cap veritat com a definitivament adquirida i ha d'incitar a respectar les creences de tots, però en cap cas, sota pena de negar-se a ella mateixa, ha d'acceptar les doctrines que neguen la llibertat dels altres, violen la dignitat humana i engendren la barbàrie.

De l'anomenada "Declaració de París sobre la Filosofia". Signada pels participants en el col·loqui de la UNESCO de febrer de 1995. Publicada a POL-DROIT, R.; MAYOR, F. (1995) Filosofia y democracia en el Mundo. UNESCO.pàgina 20.

Tribulacions sobre el dia de la Filosofia

Estem contents perquè passen de quaranta els instituts participants en la Mostra de Fotofilosofia 2010. Només a partir del que abans es deia voluntarisme d'uns quants i unes quantes col·legues, sense gairebé cap suport, hem bastit una xarxa de blogs i organitzat des de fa qutre anys l'acte més nombrós i participatiu dels que serveixen per celebrar el dia Mundial de la Filosofia no només a Barcelona, sinó a Catalunya i a l'Estat.

Cada any la UNESCO designa la ciutat on se celebrarà oficialment el Dia de la Filosofia. Aquest any ha estat Teheran, que té una vigorosa tradició universitària (per cert, tenim a Barcelona l'autora d'una tesi doctoral sobre el gran filòsof Shoravardi, seguidora de Henry Corbin). Resulta que un dels convidats a la celebració, Gotfried Offe, de qui coneixem un bon diccionari d'ètica en espanyol, va publicat una carta al Frankfurter Allgemeine renunciant a participar en la celebració del Dia de la Filosofia. En ella denunciava la creixent censura del govern d'Ahmaminejad i la proliferació del nepotisme, com mostra que s'hagi fet dimitir a Gholamreza Aavani, el prestigiós director de l'Institut de Filosofia de Teheran del que Offe era membre d'honor, i hagi estat substituit per Ali Haddad Adel, el títol més important del qual és ser parent de l'ayatolah Khamenei.
Des d'aleshores s'han succeit les crides a diferents formes de boicot de l'acte de Teheran i debats sobre si és millor participar-hi o no. Davant d'això nosaltres ens solidaritzem amb totes i tots aquells que arreu del món s'esforcen en el pensament lliure i rigorós, en la línia del Manifest de París, que diu "l'ensenyament filosòfic ha de ser impartit per professorat qualificat, format especialment per a aquest propòsit i no es pot subordinar a cap imperatiu econòmic, tècnic, religiós, polític o ideològic".
Per això donem suport a les iniciatives critiques dels filòsofs iranians i rebutgem que se'ns situi en un dels pols de les tensions geostratègiques que la gent de l'Iran té la mala sort de patir.

Preparem el Dia de la Filosofia

Com a conclusió d'un estudi sobre la situació de la filosofia en el món, el 2002 la Unesco va establir un Dia mundial de la filosofia. Es va fixar com a data el dia en què sembla que va ser executat Sòcrates, el tercer dijous de novembre. S'organitzen actes a la seu Unesco de París i arreu del món. Al febrer de 2005 es va adoptar una estratègia intersectorial que contenia en el seu apèndix II el conegut com a Manifest de Paris en favor de la Filosofia. El 2007 van publicar La Filosofia, una escola de llibertat, que era un nou estudi sobre la situació de la filosofia en el món.

A partir de 2007, un grup de professors i professores de secundària ens vàrem vincular a la celebració amb una activitat que és la Mostra de Fotofilosofia. S'aproximen al centenar els instituts de secundària que hi han participat. Enguany ultrapassem els quaranta centres incrits, cosa que significa més dos mil alumnes actius i una cinquantena de professors i professores impulsant la iniciativa. Destaquem que quatre centres de les Illes i un de València s'han sumat a la xarxa de blogs on els alumnes postegen les seves "fotofilosofies". La gestió es fa a través del CREAIF i del blog de la Mostra.

L'acte on ens trobarem per comentar les fotofilosofies, lliurar guardons a les millors i reivindicar la filosofa se celebrarà dimecres 17 de novembre a les 17 hores a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB. Carrer Montalegre, 6.
Si vols reinvindicar la filosofia, vine!

Té lapsus un robot?

Busco en el traductor de Google "Dumbing Down America" abreujament del titol d'una obra que es carrega les "modernes pedagogies". La frase voldria dir "estupidització dels Estats Units". En Francès tradueix "Nivellement par le bas l'Amérique", acceptable. Tanmateix, en espanyol tradueix "Embrutecimiento Latina". No us sembla que donaria feina a un psicoanalista?

El valor de les preguntes sobre lèxic

Examen a partir d'un fragment de la República 444 a-b sobre el govern de l'ànima i el de la ciutat. Van fent. M'alarmo quan comencen a preguntar-me què vol dir "sublevació", "pertorbació", "intromissió". Però encara m'alarmo més quan descobreixo que ningú em pregunta "intemperància".
La primera alarma és perquè em sembla que haurien de tenir clar què signifiquen. La segona, perquè confirma que no es copsa allò que no s'entén, és a dir, que com que no tenen ni idea de què significa "intemperància" literalment no han vist el mot i per tant no són capaços de detectar una dificultat en la comprensió del text, cosa que confirmo quan llegeixo els resums que han fet. Conclusió: si et pregunten és que són en la via de la comprensió.

Spinoza contra Ratzinger, per a les nostres autoritats

Tractat teològic-polític no és un títol que avui resulti molt atractiu; per què barrejar la teologia amb la política? Tanmateix, el seu autor Baruch de Espinosa (Spinoza) manté precisament que no s'han de barrejar de cap manera. Partint de l'anàlisi de la tradició bíblica, de l'estat jueu i de l'estat cristià, així com de les tensions polítiques de la seva època, fonamenta que la pràctica de la religió ha de ser personal i que no ha d'existir cap autoritat superior a l'autoritat política (ell l'anomena "la suprema potestat") fins i tot en qüestions religioses. La suprema potestat està legitimada perquè els homes lliures li han cedit la seva llibertat, excepte la d'opinió, i per tant l'autoritat religiosa no té cap legitimitat en l'Estat. En canvi en l'estat dels jueus, que es fonamentava en un pacte amb Déu que havien trencat gairebé immediatament, es justificava la presència de profetes que els recordessin aquell pacte. Liberalisme contractualista abans i més radical que Locke, Rousseau, Kant, Mill.
Es tracta d'una obra voluminosa que pot resultar farragosa en la seva detallada argumentació de base bíblica, però a la que afortunadament Spinoza va dotar d'un magnífic prefaci on exposa amb precisió les seves principals tesis en dotze pàgines de claredat diàfana.
Vegeu unes quantes cites de l'edició revisada d'Atilano Dominguez per Alianza Editorial:

"¡Dios mío!, la piedad y la religión consisten en absurdos arcanos. Y aquellos que desprecian completamente la razón y rechazan el entendimiento, como si estuviera corrompido por naturaleza, son precisamente quienes cometen la iniquidad de creerse en posesión de la luz divina." (p 67)
"La religión, tanto si es revelada por la luz natural como si lo es por la luz profética, sólo recibe fuerza preceptiva del decreto de quienes poseen el derecho del Estado y Dios no ejerce ningún reinado especial sobre los hombres, sino a través de aquellos que detentan el poder estatal." (p. 401)
"Nadie puede obedecer adecuadamente a Dios si no adapta la práctica de la piedad, a la que todo el mundo está obligado, a la utilidad pública y si no obedece, por tanto, todas las decisiones de la autoridad suprema." (p 403)
"Nadie que no cuente con la autoridad y licencia de las supremas potestades tiene derecho y potestad de administrar las cosas sagradas, elegir sus ministros, determinar y establecer los fundamentos de la Iglesia y su doctrina, juzgar sobre las costumbres y las acciones relativas a la piedad, excomulgar a alguien o aceptarlo en la Iglesia, y en fin, velar por los pobres." (p 406)

Spinoza, un holandès descendent dels jueus de la neteja ètnica ibèrica. Expulsat de la sinagoga i excomunicat per l'Esglèsia catòlica; odiat pels calvinistes. En 1679, el Tractat teològic-polític va ser inclòs per l'Esglesia catòlica a l'Index de llibres prohibits. Encara no n'ha sortit.

Després de llegir aquesta obra entenem millor per què visitant Amsterdam trobes tants edificis religiosos secularitzats. I sense entrar en una anàlisi ètica, estètica, política i fins i tot teològica, entenem pitjor la mona turística en què s'ha convertit un edifici on hi va intervenir un arquitecte visionari al servei de les forces de la reacció.

font imatge

A Ratzinger

Com a cap de l'Estat Vaticà:
En política interior: signeu i feu complir els convenis internacionals sobre drets humans dels quals no heu signat ni els més bàsics, especialment:

• El Pacte de drets civils i polítics i el de drets conòmics, socials i culturals (1966)
• La Convenció per a l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones (1979)
• La Convenció sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i els seus familiars (1990)

En política exterior:

• Soliciteu l'ingrés del Vaticà com a membre de les Nacions Unides. Així equilibrareu els vostres drets i els vostres deures abandonant l'estatus merament consultiu de què injustament gaudiu en moltes agències del sistema de les NU on no hi teniu res a dir, com les dedicades al control de la població o a la medicina reproductiva.
• Doneu exemple de sensibilitat democràtica i renuncieu al tracte de favor a què obligueu l'Estat Espanyol respecte la vostra confessió en virtut d'un concordat negociat i signat amb unes autoritats predemocràtiques.

Com a cap religiós:
Atès que diuen que presumiu de saber filosofia,

• Apliqueu els ensenyaments de l'ètica, i doneu suport a l'ètica mundial que proposa Hans Kung. De passada rehabiliteu a tots els que la vostra Esglèsia ha fet patir per la llibertat de pensament i opinió: Galileu, Bruno, Spinoza i tants d'altres.
• Apliqueu els ensenyaments de la lògica i esmeneu les contradiccions del Catecisme en l'acceptació de la pena de mort (2267): contradiu el "no mataràs" i a més la justifica en paisos que tinguin sistemes penals on els delinqüents perillosos puguin escapar, que casualment es corresponen amb sistemes judicials deficients que no garanteixen judicis justos.

Festival de curts

Per la Castanyada, un grup d'alumnes amarats de cine va muntar un minifestival de curts. No hi vaig poder assistir perquè duia el taller de danses gregues (calia fer alguna cosa per contextualitzar Sòcrates i Plató, oi?). S'havien pres la feina de fer un programa amb tots els enllaços al Youtube, i és una pena que no tinguessin cap lloc on penjar-lo. A més, volia veure la selecció i també oferir-la, amb el seu permís, als seguidors de l'orelles. Per tant, heus ací el document del programa amb tots els enllaços. N'hi ha 18. Bon profit!
Gràcies a Gina B. i Eric S.!!