dimarts, 31 de maig del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
divendres, 27 de maig del 2011
Catalunya al davant
Un cop més, Catalunya és capdavantera. Engegades les retallades en sanitat, ara emprèn el tractament antisèptic de la pròpia societat. La imatge dels mossos amb el camió de neteja al costat com si col·laboressin en un suposat sanejament d'una plaça de la ciutat intenta crear, com es diu ara, un relat del 15M.
Com es netejarà la sang?
dijous, 26 de maig del 2011
Delgado, sempre incomodant (fent pensar)
L'acció política ha esdevingut per uns dies tema de conversa, i perceps en algunes intervencions una emoció especial: la sensació, per molts joves, que s'ha obert alguna porta i per a molts grans que cal córrer perquè no es tanqui. Més enllà de la crítica o l'aprovació de les irregulars propostes, crec que ens cal una adequada contextualització del que passa, que podem trovar en la intervenció de Manuel Delgado Ruiz. Delgado estudia des de fa temps l'ocupació de l'espai urbà. A més, està compromés en la teoria i la pràctica de moltes causes ciutadanes (a ell no li agradaria la paraula), com podeu llegir al seu blog El cor de les aparences. En copio un video amb un fragment de Network (1976) on surt un indignat prehistòric.
Vejam quant deixem/deixen/es deixa durar l'efervescència ...
(Per cert, parlant de ciutadania, és molt instructiu l'enllaç que fa Delgado amb el blog Poeta Muerta. No Apte)
(Per cert, parlant de ciutadania, és molt instructiu l'enllaç que fa Delgado amb el blog Poeta Muerta. No Apte)
dimarts, 24 de maig del 2011
Posar l'altra galta
El títol danès de la pel·lícula vol dir Revenja, però van canviar-lo perquè no volien que es confongués amb un thriller o una pel·licula de por. Tracta d'una manera acurada la relació entre violència, mal, revenja, perdó i reparació. Aquest trailer explica un episodi complet molt important en la trama. Lars, el pare malcarat d'un nen que s'estava barallant, pega a Anton, el pare de l'altre nen que els estava separant, que no s'hi torna. Però el fill adolescent d'Anton i un amic planejen venjar-lo. Quan Anton, que és metge i treballa en una ONG en un país africà, s'assabenta de la seva intenció els porta al taller de Lars per donar-los una lliçó ...
Tres possibles activitats:
1. Després de veure el video pensa si l'acció d'Anton realment denota fortalesa o debilitat.
2. Per ampliar: compara el que has vist amb aquest famós fragment de la Història de la Filosofia:
"I la impotència que no es rescabala es converteix en "bondat", la baixesa plena de temença es converteix en "humilitat", la submissió a aquells qui s'odia es converteix en "obediència" (és a dir, obediència a un del qual diuen que mana i determina aquesta submissió, a un que anomenen Déu). Allò que és inofensiu en el feble, la mateixa covardia, que en té molta, la seva actitud d'esperar a la porta, la seva actitud d'haver d'esperar necessàriament, rep aquí un bon nom: el de "paciència", i s'anomena també la virtut. El fet de no poder venjar-se s'anomena no voler venjar-se i fins i tot potser perdó ("com que ells no saben pas el que fan, només nosaltres sabem el que ells fan!"). Hom parla també de l"'amor als seus enemics" i, a més a més, sua."
Friedrich Nietzsche La genealogia de la moral. Traducció de Joan Leita. Laia, Barcelona 1981.3. Mira la película completa i examina les trajectòries dels principals personatges: Christian, Alia, Anton, Marianne. Segons tu, qui afronta i resol millor els conflictes amb què topa?
Crítiques aqui.
dilluns, 23 de maig del 2011
Contrastos
Assistir a les classes de Jose Maria Valverde requeria deixar-se anar. Era com entrar en un nou ball que t'anava encisant fins que et rendies als seus exemples, com el de la dona que havia descobert estupefacta que sempre havia dit cocreta en comptes de croqueta, a la seva manera de fer filosofia, o als seus regals, com el del dia que va entrar amb una pila de sonets del XVII espanyol dedicats a rellotges que guardaven relicaris amb restes de persones estimades. L'altre dia a Mataró en Jordi Rodon ens oferia una joia d'aquell professor:
Historia de la filosofia
(Un sonet de J.M.Valverde)
Entro en el aula, empiezo a hablar a un ciento
de caras mal despiertas: por un rato
sobre sus vidas, rígido, desato,
cumpliendo mi deber, el frío viento
del Ser y de la Nada, de la Idea
y la Cosa; la horrible perspectiva
del vértigo que se ha hecho inofensiva,
espectáculo gris, vieja tarea.
Si alguno, casi inquieto, se remueve,
los más sueñan, o apuntan, o hacen ruido.
Pero basta: es la hora ya. De nueve
a diez, vieron el Ser, ese aguafiestas;
prosigan su vivir interrumpido:
yo vuelvo a mi silencio sin respuestas.
Hi he pensat quan, a l'examen de Nietzsche, una alumna aixeca la mà. Duu el crani rapat parcialment com si sortis d'una operació de cervell. Ha estat llegint el text amb cara furiosa, com si s'hi estigués barallant. Pregunta senyalant el fragment de la Genealogia:
"Jordi, oi que aquest pavo
que té ressentiment
és el plebeu?"
dijous, 19 de maig del 2011
Good citizens don't think?
M'he sorprès precipitant-me a apagar la ràdio quan començaven els anuncis de propaganda electoral. I m'ha recordat el gest que, en moltes llars, ens disparava al botó del televisor per apagar l'himno nacional que tancava l'emissió de la televisió franquista.
Aquesta tarda tinc classe de ciutadania i havia pensat tractar sobre les eleccions: les competències municipals, els regidors i l'alcalde, el sistema electoral, les candidatures, els programes, les meses, les paperetes. Ensenyaria la web de Governació, la del nostre municipi, potser aquesta visió general de l'Estat o aquesta altra ...
I ara què faig? Només tinc una hora ...
dimecres, 18 de maig del 2011
diumenge, 15 de maig del 2011
Teràpies naturals
Una alumna al·lega atac d'angoixa per no haver-se presentat a l'examen.- Ja has consultat al metge?
- Per què?
- Dona, perquè si hi ha alguna cosa que t'impedeix de fer la teva vida normal és causa de visita mèdica.
- Ja em prenc valeriana, i em fan reiki.
- Mmmm.
- Mmmm.
L'altre dia m'explicaven que quan algú tenia un problema, una de les teràpies canareves era anar a esbarrar-se en el panís. El procediment és senzill: Es necessita un camp de blat de moro; et poses al llindar, agafes aire i apretes a córrer de dret arrasant tot el que hi hagi pel davant fins que et quedes exhaust, brut, senyalat, esbargit.
Ara l'únic que falta és substituir els patis de l'Institut per camps de panís. A certs profes els caldria. També.
A true story
Institut normal. L’encarregada de l’aula d’acollida proposa que als jocs florals de sant Jordi s’instauri un premi especial per a nouvinguts. Els departaments de llengües es reuneixen i li comuniquen que han decidit no instaurar un premi, però que triaran el millor i l'exposaran amb els premiats de veritat. La professora fa participar tot el seu alumnat divers: convèncer, il·lusionar, escriure, traduir, ensobrar, lliurar. Dies després li comuniquen el veredicte: “El que t’he de dir no és agradable: n’havíem triat un com el millor, però en obrir el sobre hem vist que era d’X, i com que pensem que no s’ho mereix perquè no s’esforça a les classes normals, no li hem donat".
Perjudicat: l'alumne, la professora que s’ha esforçat? Beneficiat: la cultura, el principi d’autoritat?
Mentrestant ...
dissabte, 14 de maig del 2011
divendres, 13 de maig del 2011
HI ha qui troba divertit aprendre i ensenyar
La performance que culmina el nostre concurs d'aforismes de 2011 i fins l'any vinent!! S'hi declamen els sis millors inventats.
dimecres, 11 de maig del 2011
dimarts, 10 de maig del 2011
Bucòliques
Brunzit d'abelles dansat en l'aire de tarongina, que ha esclatat quan encara els fruits madurs penjaven dels arbres. Tres gavines volen baix, resseguint les fileres de tarongers com si se les haguessin repartit. De tant en tant mouen el cap vers alguna capçada per mirar-la amb més atenció. Busquen nius.
divendres, 6 de maig del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)