Els arguments de l'escrache

Per jutjar l'escrache podem fer servir diversos criteris: legals, morals o polítics

font

Una anàlisi del punt de vista legal és el que ha fet  Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: El escrache como derecho fundamental, on aborda  les qüestions següents:

• és un abús del dret de manifestació?
• és una coerció de l'activitat parlamentària?
• és una intromissió il·legítima en el dret a la intimitat o a l'honor del diputat?

D'acord amb el seu punt de vista, mentre es faci sense insult, menyspreu, vexació ni violència en les persones o en les coses és perfectament legal.

Aplanats els inconvenients legals, podríem examinar-ho moralment. Aquí la decisió lliure individual. Potser l'única manera de criticar moralment algun assistent seria si qui hi participés fos per causes alienes al propi acte: per gaudir de la ridiculització, per divertir-se, per congraciar-se amb algú. Però en tot cas es tractaria de manifestar-li  rebuig moral, o desaprovació, i fora immoral coaccionar-lo.

Algunes de les crítiques a l'escrache ens fan pensar el l'argument de Mill a Sobre la llibertat:

"N’hi ha molts que consideren com una ofensa contra ells qualsevol comportament que els desplau i que experimenten com un ultratge als seus sentiments, com en el cas d’un fanàtic religiós que, quan fou acusat de no respectar els sentiments religiosos dels altres, respongué que eren ells qui no respectaven els sentiments d’ell tot persistint en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona pel que fa a la seva pròpia opinió i el sentiment d’una altra que és ofesa pel fet que ella la mantingui, com no n’hi ha entre el desig d’un lladre de robar una bossa i el desig del seu propietari legítim de quedar-se-la. I el gust d’una persona és una qüestió tan pròpia com la seva opinió o la seva bossa."

Un criteri polític podria residir en l'eficàcia política de cara a aconseguir una llei més justa. A més, Amnistia Internacional està considerant els membres de la PAH defensors dels drets humans en perill, com palesa el seu recent comunicat. Afegim que si algú, per raons diguem-ne estètiques, no li agraden els escraches estaria bé que ajudés a promoure d'una vegada una llei electoral que contempli llistes obertes que permetessin tatxar aquells candidats o candidates que no consideréssim idonis.

Sant Jordi

Dues reflexions:

Leyendo pantallas

font

I una reivindicación: Que al DIEC "Aranya" signifiqui també "Drac de Sant Jordi".

La fenomenologia de les pantalles

En el treball filosòfic a l'aula, perquè no partir d'una descripció a la manera de les que realitza  la fenomenologia? De fet aquesta és una de les propostes de Johannes Robeck a "Direcciones de pensamiento de la filosofía y métodos de enseñanza".

Això vol dir promoure un distanciament, un deseiximent de la vida ordinària,  un posar entre parèntesi l'esdevenir  de la quotidianeitat. Mantenir la força primària de la sensació d'estupefacció, astorament o sorpresa, l'aristotèlic θαυματζειν. Aquella sensació que pot aparèixer en un viatge, o quan les coses no van tal com prevèiem, o quan la tècnica falla, o quan ens hem oblidat el mòbil a casa. 

L'epojé i la reducció fenomenològica són un doble batec de la consciència que d'una banda frena la nostra activitat quotidiana i de l'altra condueix el jo vers ell mateix. Així esdevenim conscients que havíem donat el món per descomptat, i som conduits a mirar el món amb nous ulls.

La Dolors Alcántara està duent a terme una experiència interessant a quart d'ESO de la que dóna constància al seu blog. Es tracta que grups d'alumnes elaborin un àudiovisual sobre una qüestió tot  fent-lo servir per descriure una realitat propera. La proposta seria agafar un d'aquests vídeos i formular-nos preguntes. Per exemple, en el que reproduïm, començar potser pel títol: realment és l'adequat? El vídeo tracta de l'adicció a internet, o sobre les rutines diàries, la soledat, l'avorriment, l'engany, la cerca de diversió ...?

Sobre fenomenologia, podeu veure l'article de San Martín. Trobareu una bona explicació del doble batec de la consciència a la Internet Encyclopedia of Philosophy. Hi haurà un congrés especialitzat sobre Husserl a  Barcelona al novembre, on recentment va fer una estada Lester Embree. No us faci aturar la fraseologia que parla de "descobriments", "nova ciència", "radical" etc. Husserl intentava salvar la filosofia davant el prestigi de la ciència, tot presentant-la com una ciència superior. Em sembla un camí equivocat. No és una ciència, ni és superior. Simplement la necessitem per a una existència plenament humana.

Malos tiempos para la filosofía

L'informe del Consell d'Estat sobre la LOMCE
Entrevista amb Carlos Fernndez Liria, sobre la utilidad de la filosofia

Luego diréis

Aquests de Salamanca s'ho curren!

El núvol de paraules de Sobre la llibertat

John Stuart Mill, The Collected Works of John Stuart Mill, Volume XVIII - Essays on Politics and Society Part I, ed. John M. Robson, Introduction by Alexander Brady (Toronto: University of Toronto Press, London: Routledge and Kegan Paul, 1977). Chapter: ON LIBERTY 1859 font

Com vem proposar en un post anterior, provem de fer servir els mots per fer un repàs del contingut de l'obra de Mill. Si sabem explicar el significat en l'autor dels termes que figuren al núvol i sóm capaços de primer, determinar per què hi figuren i segon, relacionar-los els uns amb els altres, és que coneixem el contingut d'aquesta obra de Mill.

Esperen agotzonats

font

El projecte de la LOMCE preveu una reducció de la filosofia a secundària d'un 66%. L'obscurantisme disfressat d'autoajuda, de new age, d'alternativisme terapèutic, d'història al servei de l'esperit nacional i de religió es frega les mans amagat tot delint-se per ocupar l'espai que hi deixarà. I no oblidarà amanir les seves doctrines amb alguns tòpics cientifistes.

Les chachas sense fronteres a Sant Cugat

Un dels molts aspectes de la feina de professor a secundària en què s'avença a cegues és els dels resultats de l'educació rebuda o, si voleu, menys pretenciosament, de l'itinerari posterior dels nois i les noies que hem tingut al davant dies i dies. Nosaltres acompanyem  el jovent quan, al menys aparentment, el seu horitzó és il·limitat i hi avencen amb un farcell d'il·lusions.  L'adolescència és el moment de la plenitud de la promesa. Per això les mirades  que adrecem vers l'època escolar acostumen a ser melanconioses, com enyorant el moment en què ens eren permeses totes les esperances. El professor no arriba a veure si aquestes il·lusions s'han complert o si s'han frustrat. El màxim que podem observar és el mal que han patit en estavellar-se davant el títol d'ESO o la nota de tall. Haver fet classes en un poble té l'alicient de permetre't de tant en tant tenir notícies d'alguna trajectòria. Com aquesta de l'Adriana (quants anys fa ja, catorze? setze?). Un èxit.

Olimpiada Filosòfica

O potser hauríem de dir "olimpiades", atès que se'n celebren, que sabem, a Castila y León, a Castilla La Mancha, a València i a Madrid. És una iniciativa prou interessant, que crec que cal promocionar i que sembla que Dolors i Montse estan disposades a començar a tirar endavant per aqui el curs vinent. Mentrestant vegeu la pàgina de Castella i Lleó, que permet fer-se'n una bona idea, una notícia de la de Madrid o el twiter de la mateixa Castella i Lleó.

Per repassar Locke

John Locke, Two Treatises of Government, ed. Thomas Hollis (London: A. Millar et al., 1764)
font

En els núvols de paraules, la grandària de cada mot revela la frequència amb què apareix en un text. A l'Orelles n'havíem fet servir  a la manera de puzzles per treballar conceptes. El que presentem permet adonar-nos de la temàtica de l'obra més apreciada pel mateix Locke (no de l'Assaig sobre el govern civil, que és una de les obres d'on es trauran els textos de selectivitat). 

Una mirada atenta al núvol permet no només establir la temàtica de l'obra, el poder, sinó també fer l'exercici de repassar els lligams entre els conceptes expressats en els  mots ... i practicar l'anglès.

Nietzsche en vuit minuts

Julia Manzano. Nietzsche en ocho minutos from Pickwick Films on Vimeo.

Hi ha uns quants descartes de la sèrie de TV3 Amb Filosofia, entre ells aquest. Un Nietzsche escolar ben explicat i estructurat.

Deslocalització

Dilluns de Pasqua. A mig matí, rebo una trucada comercial en català per determinar la satisfacció amb el taller on vaig fer arreglar el cotxe la setmana passada. Després de respondre afirmativament al que em demanem, faig: - Però avui treballeu? - És que sóc a Madrid-, em respon amablement amb una veu que sembla tenir un deix entristit.